1/37

Reforma i ampliació de la Maternitat de Guiba

DADES TÈCNIQUES

Situació

Guiba (BF)

Projecte

2015

Obra

2016

Superficie

165 m2

Client

Associació Ajuda’m a viure

Col.laboradors

Miquel Comadran

Equip

Juan Vicente Maravilla (estructura)

Fotografia

Milena Villalba, Albert Faus

Guiba és una comunitat rural de Burkina Faso, encreuament important en la zona, amb 9 poblats veïns que depenen administrativament d'aquesta localitat, en total uns 15.000 habitants en 15km a la rodona. El seu Centre de Salut i de la Promoció Social (CSPS) està format per una Maternitat, un Dispensari, un petit bloc d'Hospitalització, una Farmàcia, una cuina, latrines i font pública, així com les residències dels treballadors de la salut que no són de la localitat. Edificacions que no arriben als 100m2 en planta, de parets de bloc de morter de ciment i coberta de planxa galvanitzada, en gran estat de degradació. La Maternitat sofria infiltracions d'aigua de pluja pel sostre, abundants fissures, revestiments en mal estat, i mobiliari i equipament defectuós o inexistent.


L'equip de AJUDA’M A VIURE, ONG promotora del projecte, està format per diferents professionals de la salut catalana i duu a terme les seves accions des de 2009. En 2012, després de diversos anys fent tasques assistencials puntuals en la zona, van optar per la implicació en el sistema públic de salut, donada les seves condicions d'extrema vulnerabilitat. Semblava més adequat reforçar el sistema sanitari existent, integrat correctament en la idiosincràsia local, sense duplicar esforços i afegir nous agents de salut.


L'objectiu del projecte és la rehabilitació integral i ampliació de l'edifici de la Maternitat. Tracta d'aprofitar al màxim el volum construït i la distribució existent per a millorar sensiblement el seu funcionament així com la qualitat dels espais i el nivell de confort intern.


La construcció existent és aproximadament un quadrat en planta, amb una terrassa correguda en tota la longitud de la façana nord, on es troba l'accés tant públic com per a personal sanitari. A l'interior, un mur que travessa l'edificació, paral·lel a la façana d'accés, genera una divisió entre l'espai públic de consulta (sala d'espera i sala de consultes) i l'espai clínic on es trobaven la sala de parts i la d'hospitalització post parteixo.
La intervenció planteja convertir el petit i fosc distribuïdor interior de la zona privada en un corredor de façana est a oest, clar i ventilat naturalment, regulador de les condicions tèrmiques a l'interior de l'edificació. Ara, aquest pas longitudinal interior divideix l'antiga planta en dues franges rectangulars, cadascuna d'elles vinculada a una de les façanes oposades nord-sud. El bloc nord es manté amb les dimensions existents, com a públic i d'accés. En canvi en el bloc sud, el més privat, la peça construïda s'amplia cap a ponent per a millorar l'espai d'hospitalització.


L'obertura d'aquest nou corredor als dos extrems permet la creació d'un accés privatiu per al personal sanitari a la façana oest així com una sortida al costat est. A l'interior, aquest passatge es configura com una mena d'espai semi-exterior on l'aire es renova constantment –obertures en façanes coincidents en el sentit dels vents predominants i es permet la sortida d'aire escalfat per les ranures superiors que queden entre la nova estructura del corredor i els antics murs de l'edifici–. Totes les sales tenen obertures oposades a façana i al corredor central, la qual cosa afavoreix la convecció natural de l'aire interior. Es disposen finestres amb vidre per a poder tenir espais estancs i controlar l'intercanvi amb l'exterior. També es preveu la fixació de mosquiteres atès que el paludisme té gran incidència en tot el país.


Volumètricament es fa evident la creació d'aquests dos cossos perquè ara cadascun té un pendent igual però de sentit contrari. La construcció existent es retalla per a adaptar-la als nous pendents i s'embolica amb un mur autoportant de maó de terra comprimida BTC, deixant una cambra d'aire ventilada intermèdia. Aquest mur permet detenir gran part de la calor exterior per a mantenir l'interior fresc, al mateix temps que suporta la important càrrega que suposa la nova coberta metàl·lica superior, sense sobrecarregar els murs de l'antiga construcció.


La nova sala de postpart es cobreix amb una llosa de formigó armat de 15 cm. En canvi, el sostre interior de l'antiga construcció es cobreix de manera més lleugera, amb un entarimat de fusta realitzat amb els taulers recuperats dels encofrats d'obra, suportat pels perfils metàl·lics IPN de l'antiga coberta que es van guardar en el moment de l'enderrocament.


Els dos cossos es rematen amb una doble coberta metàl·lica, per a protegir la construcció de l'assolellament directe i les fortes pluges de l'estació humida. Les aigües de pluja es recullen en una canal metàl·lica que transcorre damunt del sostre que cobreix el corredor central, i que la vessa al costat del Karité (Vitellaria Paradoxa) en el costat est de l'edifici.  

Premis

Premi d'Opinió dels Premis FAD Internacional d'Arquitectura 2017.

Projecte exposat en el Congrés d'Arquitectura COAC 2016.

Projecte guanyador en la Convocatòria d'Ajuts a la Cooperació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) 2015.