Boassa, centre de formació professional per a dones

L'objectiu del projecte és la construcció d'un centre de formació professional per a les dones de l'antic poblat de Boassa, actualment un barri situat en la perifèria d’Ouagadougou, capital de Burkina Faso. Aquest equipament ha de permetre realitzar una formació principalment en costura, però també l'alfabetització bàsica de moltes de les assistents, i l'explotació d'un hort. 

Boassa és un sector a penes urbanitzat de la capital, encara sense parcel·lar, un laberint de carrerons de terra, sense serveis bàsics com a aigua potable o electricitat. La immensa majoria de les edificacions que allí es troben són habitatges molt precaris, uns petits paral·lelepípedes de poc més de 20m2, de murs d’adob aixecats sobre una primera filada de bloc de formigó que els separa del terreny i els protegeix dels escolaments, i coberts amb lleugeres xapes metàl·liques.

El programa sol·licitat per l'entitat promotora, Mujeres Burkina, consistia en una sala diàfana i polivalent per a mínim unes 40 alumnes, una aula exterior coberta, un despatx per a la responsable, un magatzem de material per a les formacions i un altre per a eines, un bany, una cuina i un pou, una garita d'entrada i una zona d'hort i una altra arbrada amb Moringa (Moringa Oleifera), per les seves propietats medicinals i nutricionals. 

Es decideix agrupar en un cos principal la sala de formació i el seu magatzem, el despatx i els banys. Aquest volum se situa al fons de la parcel·la, oposat a l'entrada, alliberant el major espai possible per a les zones de plantació (hort i moringa). Tota la peça està envoltada d'una terrassa ombrejada, especialment àmplia en la façana principal a nord, i es genera un àmbit de porxo com a aula exterior en el lateral a llevant, convertint-se aquest en espai protector de l'edifici principal, perquè és l'orientació dels vents predominants en l'estació de pluges. La resta de programa es concentra en la zona d'accés a la parcel·la, en forma de dos petits volums que aprofiten part del tancament preexistent de parcel·la així com l'espai d'entrada original a aquesta. 

La construcció fa referència al lloc, tant en proporció com en materialitat. La dimensió del cos principal s'assembla a equipaments veïns com l'escola a Aquest o la casa de les religioses a Nord, i la dels cossos secundaris és equivalent a la dels habitatges del barri. En canvi, a diferència del que succeeix allí habitualment, amb la construcció de la sala de formació es reivindica l'ús (adequat) de la tova també en la realització d'un edifici de majors dimensions i coberta pesada. L'edifici s'assenteixi ara sobre una àmplia plataforma de formigó que el protegeix de la humitat i permet envoltar-ho. S'aixequen uns gruixuts murs de càrrega de 40 cm de gruix de tova (maó de terra crua) que permeten sostenir la càrrega del sostre superior i augmentar l'aïllament tèrmic i acústic de la sala. Aquest espai es cobreix primerament amb una seqüència de voltes rebaixades realitzades en BTC (maó de terra comprimida), suportades per bigues de formigó armat realitzades in situ, de 7 metres de llum. Remata l'edifici una planxa grecada galvanitzada fixada a una estructura tridimensional de tubular metàl·lic de secció circular. Aquesta estructura metàl·lica està convenientment ancorada a les bigues de formigó armat pel que es converteixen, a requeriments de càlcul, en una espècie de bigues compostes. La xapa metàl·lica superior permet crear una coberta ventilada i protegir la construcció inferior de l'assolellament directe i les fortes precipitacions d'estiu. 

Els paraments interiors dels murs de tova s'acaben amb un revestiment de morter de calç, sent els exteriors i els de les voltes arrebossats amb diferents tonalitats d'argiles provinents de pedreres pròximes, la qual cosa confereix una atractiva i vistosa imatge final a l'edifici principal.

Premis

Finalista de Premi FAD Internacional d'Arquitectura 2018.

Menció d'Honor en Disseny Arquitectònic / Edificis Educatius, The Architectural Masterprize 2018.